La setmana passada vaig obrir la porta de la meva botiga a les meves clientes amb cita prèvia. I vam estar parlant, parlant i parlant d´aquesta nova realitat que ens toca viure. Amb màscara, amb gel i en la distància. Amb la roba en quarantena i amb unes ganes boges dels dos petons i de l'abraçada. I ganes no em falten perquè poder obrir la persiana i veureu entrar, em fa un tomb al cor. ❤️
No m'ha estat fàcil, la tornada és dura. Desitges tornar a allò, però allò ja no existeix...
Així que el que he après és que ens hem d'armar de paciència, de calma i de comunitat. Perquè en sortirem però a poc a poc.
Ara + que mai recolza tots aquells projectes que et mouen per dins. Perquè sense tots ells, les nostres vides no són les mateixes. Així que ànims i abraçades virtuals.
