Benvingut mes de Juliol.
Que estrany estàs sent aquest any.
Fa exactament 2 mesos que és a la botiga, i han estat dos mesos molt especials.
Al principi amb un terror enorme a la tornada, una barreja de por i de respecte que es va dissipar un cop van començar les clientes a demanar cita prèvia per venir a la botiga. D'una manera increïble, vaig començar a vendre el que seria un mes molt intens. Cada vegada que veníeu a la botiga m'emocionava i em recordava que sóc afortunada de poder treballar en allò que més m'agrada. I se'm posen els cabells de punt de veure aquesta xarxa de dones que em recolzen i m'ajuden.
El mes de juny va venir sense adonar-me'n i vam entrar a la fase que veníeu sense previ avís. Al principi em semblava molt estrany tornar a estar disponible 100%, però així vaig poder tenir clients noves, nous membres d'aquesta família que és la Laia Papió. Va ser un mes de juny amb alegries i retrobaments. Amb dosis de normalitat més que necessàries.
I a poc a poc va arribar el mes de juliol amb la llibertat de moviment i l'èxode rural. Tornem a tenir la Barcelona buida del principi de maig. Carrers buits, sense nens i amb màscara.
Aquesta setmana tornem a tenir l'amenaça d'un segon confinament, i això fa pensar molt però res en positiu.
De mentre nosaltres seguim aixecant la persiana, per posar-vos molt maques pels temps que vénen.